Testimoni d'una padrina de la post confirmació

 

Tot va començar fa 7 anys. Llavors, el Maximilià -el nostre 4t fill- tenia només 2 mesos. Fa 7 anys ens posàvem al servei de la nostra parròquia, després d’uns mesos de crida de Déu intensos, Ell ens revelava què volia de nosaltres en aquell moment.

7 anys poden semblar pocs. O tota una vida. En el nostre cas, en aquest temps hem viscut a tres cases diferents; hem duplicat el nombre de fills; hem patit un confinament i una pandèmia; hem acabat un doctorat; hem tingut dos bisbes i dos papes, i dues furgos; hem conegut la discapacitat i la malaltia; persones especials ens han precedit en el regne del Cel; hem gaudit de la visita del Sant Pare Lleó XIV a casa nostra (i ha beneït els nostres fills petits!); i un llarguíssim etcètera.

A les acaballes de l’estiu, estem contents, tot i estar esgotats. Aquest estiu hem gaudit alçant la mirada al Cel. I això implica necessàriament intensitat i no parar. Primer, els campaments de cada estiu: 5 dies al Port del Comte amb 30 joves i 25 nens (fills petits dels “padrins”). Després, el viatge tan esperat.

El 26 d’agost vam volar a Cracòvia. El primer regal que vam rebre va ser la “casualitat” de què aquell dia era la Mare de Déu de Czestochowa, patrona de Polònia. Així començava el nostre caminar rere les petjades de Sant Joan Pau II. D’aquesta manera, iniciàvem la cloenda dels 7 anys amb el nostre grup de joves de la pastoral de postconfirmació. Una pastoral que hem estimat i detestat a parts iguals en tants moments, per la seva intensitat.

Durant aquests 7 anys hem vist créixer els joves cada divendres vespre que venien a casa i han viscut amb nosaltres cada alegria -com l’arribada d’un nou fill- i hem pregat molt els uns pels altres en moments de patiment. Fins i tot, alguns, tot i allunyar-se de l’Església en els sacraments, la pastoral els ha permès no marxar mai de Casa, tot i no ser-ne ells conscients. I aquest viatge ha estat un intensiu final de deixar-nos sorprendre, els joves, i també els padrins, aprenent, una vegada més, a descansar en el Senyor. Al cap i a la fi, és el que tots anhelem: tenir un cor en pau i reposat per no tenir por a viure el misteri del patiment.

Aquests dies hem trepitjat terra de màrtirs. Sense ser capaços de comprendre racionalment el patiment dels innocents, hem rebut grans paraules d’esperança, que ens posen en marxa per seguir obrint el nostre cor a Jesucrist.

Ara tots nosaltres donem la benvinguda a un nou curs ple de canvis: sense tenir por, amb l’ajuda de Sant Joan Pau II i la nostra Mare, seguirem obrint de bat a bat les portes a Crist. Cadascú des d’allà on es trobi, físicament i espiritualment. On el Senyor ens porti, seguirem alçant la mirada, perquè tenim la certesa de què només una mirada és suficient per salvar-nos.

Preguem tots per les pastorals de la nostra parròquia, en especial la de postconfirmació i per tots els joves que comencen a volar. Que no oblidin mai on es troba la única mirada d’amor que ens omple perdurablement.

Stella maris de Czestochowa, guia’ns cap al Cel!

Loreto Segura Renau