Pastorets a la parròquia

Fa vuit-cents anys del primer pessebre a Greccio (Itàlia), fa vuit-cents anys que Francesc d'Assís va dir "Vull fer alguna cosa que porti a la memòria el record d'aquell Nen que va néixer a Betlem, per veure amb els ulls corporals els inconvenients del seu naixement, com estava ficat al llit al pessebre i com el bou i l'ase van estar al seu costat"... 

No en fa vuit-cents, però sí quaranta llargs que nosaltres fem "Els Pastorets". Va començar la nostra estimada Merche amb el Julià, per fer partícips els nens de l'autèntic sentit de les festes, va seguir el Joan Pau amb els seus "propis Pastorets", dels quals encara recordem l'àrdua batalla entre Miquel i Llucifer, el somni de Josep... Després ho va reprendre l'Alicia un parell d'anys i de fa uns quants, la Noemí amb el Jose, als quals els agraïm que no s'hagi perdut en l'oblit aquesta bonica tasca. 

Igual que sant Francesc i en la mida que podem, que no és poc, any rere any, els nostres nens i joves representen els fets nadalencs.  Més enllà de si bé o malament, que ho fan força bé, un any i un altre, el misteri es fa present, i constatem també un any i un altre que "les fúries de l'infern" no tenen res a fer davant de tanta bellesa.

Tant de bo, com els pastors i els Reis, no deixem mai de mirar l'estrella que ens indica el camí i ens acompanya!.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors  que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Lluc 2,8-9

Els Pastorets sencers: