I després, què?

El 13 de maig, després de tres anys de preparació, es van confirmar diferents joves de les parròquies de Sant Josep Obrer i Sant Antoni Maria Claret. Però, i després de la confirmació, què?

“Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra” (Ac 1,8)

Per a ésser testimonis allà on Déu ens porti, ja sigui a l’institut, a la feina o a la universitat, sense dubte és imprescindible deixar actuar a l’Esperit Sant. Però la nostra fe necessita ser alimentada cada dia, per poder obrir el nostre cor al Senyor i deixar-lo que faci meravelles en les nostres vides.

Tots som conscients, alguns més que d’altres, de la realitat en què viuen els nostres joves avui en dia: el combat de tot cristià, però sovint en completa soledat.

Però sabem que l’Esperit Sant actúa de múltiples formes. I una d’elles és la pastoral de postconfirmació que ja fa més de quatre anys va començar a la parròquia de Sant Josep Obrer i que, a dia d’avui, també hi participen els joves de Sant Antoni Maria Claret.

La postconfirmació podríem definir-la com a una pastoral perifèrica i domèstica: més enllà de les sales parroquials, l’Església acull els joves en el sí de famílies cristianes que intenten viure com la Sagrada Família de Natzaret. Obrim la porta de les nostres llars a joves desconeguts que amb el pas dels anys acaben sent com família. Els nostres fillols.

Una pastoral humanament intensa i logísticament a vegades complexa (recollir-los, donar-los de sopar i tornar cada jove a casa seva -alguns d’ells, per motius diversos, viuen lluny-). Una pastoral els divendres al vespre que ens permet, a joves i famílies, conèixer cada dia més l’amor gratuit de Jesucrist, en el
sí de la nostra mare Església.

Actualment la pastoral està formada per 5 grups de joves entre els 13 i els 19 anys i cinc matrimonis de padrins que ens hem ofert per acompanyar i acollir aquests joves a casa nostra. Tot i els “peròs” i les nostres mancances humanes, sabem -i així ho hem experimentat- que acollint-los a ells tenim assegurada la presència de Jesucrist a casa nostra. Cada divendres al vespre durant tot l’any. Un tastet del
seu amor sense mesura. Un bocí de Cel a casa nostra.

Com no oferir-se, davant de tal privilegi?

Loreto Segura Renau