L’Ester ja és a la Casa del Pare
Aquesta setmana ens ha deixat l’Ester. A part de tieta i padrina, ha estat germana de comunitat durant més de quaranta anys. La conec doncs molt bé i he de dir que, des que va ser conscient de l’abast de la seva malaltia, l’Esperit Sant li va regalar els seus dons, i ho ha fet des del principi fins al final, no l’ha deixat abandonada a les seves pors.
Ha afrontat la mort envejablement, contenta i convençuda que la millor vida estava a punt de començar. Ella que no era precisament una dona forta, sinó més aviat tot el contrari, ens ha mostrat el rostre amorós de Déu, ens ha deixat un testimoni autèntic, ens ha fet experimentar la certesa de la Vida Eterna, ens ha possibilitat comprovar com n’és de prop Déu dels qui l’invoquen i ens ha testificat que la comunió dels sants no és una fàbula, sinó un fet .
Gràcies tieta, padrina i germana
Mare de la meva millor amiga, catequista, dona com cal, amb les seves singularitats i la seva mirada atenta i convençuda de ser on més convé. Rostre bell, recordo la teva presència a l'Eucaristia de fa dues setmanes, expressant alegria profunda i serena. Portaves la saviesa que ve de cel amb prou feines sense parlar ho aconseguies expressar. Envejar això no pot ser pecat, per això t'agraeixo el gran regal que ha estat per a tots la teva presència, experiència i testimoni. Descansa en Pau Ester! No t'oblidarem.
ResponElimina